Blanc dia de Nadal
Oh, tió!
El 25 de desembre
Però no tot estava preparat per marxar de vacances, ens faltava algú molt especial...faltava el tió! Com és que no havia arribat encara? Tindrien raó les mestres quan ens deien que estàvem massa esverats... Aviat ho vem descobrir,ja que un dia, acabant les darreres feines, la porta es va començar a obrir tota sola.
Primer no li varem donar molta importància però clar, després que la porta interrompés la classe varies vegades vem començar a sospitar que alguna cosa estranya estava passant. Ho vem entendre tot des seguida, aquest any ens visitava un tió molt tranquil i amb lo nerviosos que estàvem esperant les festes, el pobre no gosava ni entrar.
Que podíem fer? Teníem claríssim que volíem que aparegués d’una vegada i a més, sabent que en els més petits d’infantil ja els havia arribat... Ens preocupava tant que em vam haver de parlar per tal de trobar una solució.
Vem deixar de fer la feina i vem arribar a la conclusió que aquell tió tenia una mica de por d’entrar amb tot aquell enrenou que “a vegades” fem a la classe... Alguns vem proposar fer silenci, d’altres cantar fluixet una cançó i d’altres treballar tranquils perquè el nostre tió veiés que no passava res. El que és clar és que era un tió que no li agradava l’escàndol.
I tot el que vem proposar ho vem fer. I per fi, en un raconet del pati, just quan anàvem a jugar al joc de la Clàudia, va aparèixer tímidament...
Ara calia alimentar-lo depressa...
I després d'alimentar-lo i explicar-li molts secrets..
