Podria dir moltes coses, podria explicar mil anècdotes i compartir amb vosaltres mil moments.

Encara recordo aquell dia de setembre on un grup de criatures enfilaven escales amunt amb una pila de llibres a la cartera. La seva cara era una barreja de nervis i emoció. Igual que la meva. Emoció per retrobar-se després de l’estiu, emoció per iniciar-ho tot, emoció davant les novetats que els esperaven...

Hem compartit moltes hores junts i junts ens hem anat fent cada dia més grans. Cadascú de nosaltres, i no parlo únicament dels nens, ha compartit un tros de la seva vida en aquest curs.

L’aprenentatge ha anat més enllà d’unes operacions de matemàtiques o uns exercicis de llengua. Hem après tots de tots. I n’hem après molt.

Tot comença i tot acaba? Jo diria que no sempre és així. Ells es faran més grans però algun record els quedarà i nosaltres serem aquí si ens necessiten.

Moltes gràcies per tot i que passeu molt bon estiu.

                                             

Anna

Com diu la cançó... Un dia gris el pinten de colors.

Moltes felicitats guapíssims!

Al Gerard i a la Linah els queda molt poquet per fer-se encara més grans... Com ha crescut el grup dels 7 anys!!!

Els últims vols del Norton

Gràcies per tot amics, aquest curs m’heu fet sentir l’ocell més especial. M’heu obert les portes de casa vostra, m’heu fet agafar uns quants quilets donant-me uns menjars boníssims, he visitat llocs que sense vosaltres no hauria conegut mai. He passat de ser un ocell a ser un avió més com vosaltres.

Dir-vos que m’ha encantat coneixeu-se  i que enlloc m’ho hagués passat millor.

Sóc un privilegiat perquè us he pogut veure a l’escola però us he conegut també fora de l’escola i això és un luxe. Tranquils que no em xivaré a les mestres de res... jijijijiji!

Coneixeré altres nens, i segur que també me’ls estimaré molt però que sapigueu que sempre pensaré que heu estat uns avions fantàstics.

I...ara que ja sé on viviu, si algun cop mentre faig un vol trobo que a casa us heu deixat una finestra oberta, entraré a fer-vos una visita!

Un enorme petó a tots.

A vegades pensem que quan més coses tinguem millor. Creiem que ens agradaria tenir les joguines més de moda, o aquelles qui tenen més pocs nens. A vegades creiem que amb una pila de coses comprades ens divertirem més... Però sabeu què? El George ens ha ensenyat que el millor per passar una bona estona jugant és tenir una bona colla d’amics amb qui compartir el joc. I no fa falta res més.

Jugueu amb nosaltres i descobriu les diferències.

Recordeu que l’últim cop que el Norton va sortir de gresca va conèixer a una ocelleta que el va deixar enamorat? Doncs la cosa ha anat a més sembla! Sort que la Clàudia fa que es distregui i pugui deixar de pensar una estona en la seva enamorada. Mireu que bé que ho passen junts al circ!