diumenge, 25 de març del 2012

Un conte diferent, el conte de " Gairebé "

Ja sabeu que ens agrada rebre visites. Avui, els de 4t d’ESO ens expliquen un conte. El conte ens tenia intrigats. Serà un conte d’aventures? Un conte de pirates? Potser de misteri...?

Aviat hem vist que era un conte diferent, era un conte per identificar emocions.


El Ferran, la Carmen, el Kelvin i l'Àlex ens representen el conte de "Gairebé".


Quan han acabat de fer la representació, era el moment de veure quines opinions podíem treure’n i per això hem organitzat un debat com els de la tele on ens imaginàvem que teníem un micròfon que pujava i baixava per ajudar-nos a respectar els torns de paraula.

Ha estat interessant veure com anem madurant i cada cop ens sabem posar més en el lloc dels altres. Avui ho hem notat posant-nos en la pell dels protagonistes. Hem descobert que moltes reaccions que a vegades sentim amaguen enveja. Enveja per descobrir que no som els millors en tot i enveja per no tenir tot el que desitgem.

Hem reflexionat sobre com en ocasions el que ens puguin dir els altres ens afecta tant que ens fa sentir incòmodes i tristos com li passa a en Ramon amb els comentaris que li fa el Lleó. Ens hem adonat que nosaltres som molt importants i que hem de creure’ns capaços de fer les coses. Sabem, que malgrat ens costi, hem de valorar-nos a nosaltres mateixos sense esperar que algú ens feliciti.
Però a qui no li agrada que el felicitin, oi?


Avui hem tornat a tenir clar que a vegades val la pena deixar el llibre de text i compartir moments com aquests. Gràcies nois de 4td'ESO per haver-nos ajudat a fer-nos una mica més grans.


diumenge, 18 de març del 2012

Visitem un planetari municipal

Hi ha moltes maneres de començar un tema. Aquest cop, abans que des de l’àrea de castellà la Patricia ens parli del Sistema Solar, visitem un planetari municipal.

Avui hem après que el cel envolta la Terra i que la resta de planetes estan fora. Aquest cel es diu atmosfera.
A simple vista, quan es fa de nit podem veure estrelles com si fossin petits puntets. De dia, l’única estrella que veiem és el sol. Per nosaltres, el sol és l’estrella més important i tots els planetes giren al seu voltant.



El sol el veiem molt gran perquè el tenim a prop però no és l’estrella més gran de l’univers.
Les estrelles tenen forma d’esfera i les punxes que els veiem, són la llum.


Els dibuixos que es formen ajuntant estrelles es diuen constel·lacions i se les van inventar els grecs i els romans. En el planetari hem vist l’ossa major, l’óssa menor i el lleó.


Aquí ens ensenyen que podem veure la lluna perquè el sol la il·lumina.

Estem molt atents a l'explicació del Marc, el monitor que guia l'activitat.

S’han descobert més de setze planetes però alguns, són tant petits que a l’escola no s’acostumen a estudiar. En aquests, com a Plutó, se’ls diuen planetes nans.
A vegades, apareixen meteorits, que són roques que floten per l’espai i poden tenir la mida d’una pilota de bàsquet. Arriben a la Terra molt ràpid, freguen amb l’aire i s’escalfen tant que es converteixen en voles de foc. Hem après que les estrelles fugaç són meteorits.

Ens freguem les mans i entenem com s'escalfa un meteorit.













  I després, ja amb molta gana, ens dirigim cap al Parc de les aigües per acabar de passar el dia.
      
                                            

Si us hi fixeu molt bé, veurem com estudiant el tema de l’aigua, els avions han estat molt atents i espontàniament construeixen una presa en una font del Parc del Guinardó que visitem mentre esperem que els nens i nenes de segon acabin la seva activitat.

























dissabte, 17 de març del 2012

Aprenem nous conceptes experimentant

Estudiant el tema de l’aigua hem après un munt de coses. Hem resolt incògnites com la formació de la pluja, reflexionat sobre la importància que té l’aigua en tots els éssers vius, hem entès com podem evitar que l’aigua es malbarati,  també què és un embassament i com funciona una presa,hem portat a classe un munt de fotografies i en moltes d’elles hem pogut observar els diferents estats de l’aigua... però sens dubte, el que més ens ha agradat, és com espontàniament els avions hem pensat experiments on l’aigua ha estat la protagonista.

L'Àlex ens barreja l'oli amb l'aigua i ens fa observar com sura l'oli i quin color adquireix l'aigua segons la posició en que l'estiguem mirant.

La Clàudia ens ensenya a fer pa barrejant l'aigua amb el llevat, un xic de sal i farina.

L'Anna experimenta què passa quan es barreja l'aigua i el sucre. I ens explica que el sucre en pols es dissolt abans que el sucre en forma de caramel.


La Sara barreja aigua i farina i ens descobreix el canvi de color de l'aigua i ens fa observar com costa que es dissolgui la farina.

El Miguel ens fa un experiment de flotació i entre tots descobrim per què algunes coses suren i d'altres no.

La Camila ha descobert un experiment molt divertit que ens demostra la força de l'aigua.

El Gerard ens fa dos experiments. En un, observem com quan posem un pal dins l'aigua, per mitjà de la refracció sembla que el pal es torci. En l'altre ens mostra com també gràcies a la refracció, descobrim que a dins d'un pot hi ha una moneda.

Seguim fent salut

Aquesta vegada, unes noies de sisè juntament amb l’Íngrid, la seva tutora, entren a la classe per començar un estudi sobre l’alimentació. Com que sabem que l’alimentació és molt important i influeix molt en la nostra salut, elles s’han proposat descobrir a través d’una enquesta que passaran a tots els cursos, com s’alimenten els nens i nenes de l’escola Patufet.












D’aquí uns dies, en sabrem els resultats al bloc de fem salut.






  

Estones tranquil·les i entretingudes

La Michelle ens ha volgut ensenyar una dansa típica del Perú i ens explica que els seus pares, de molt petits i jugaven sovint amb els seus amics.



La Linah ens fa jugar a un joc que de ben segur molts dels seguidors del bloc també havíeu jugat quan éreu nens. Es tracta del joc del telèfon i sorprenentment, molts dels avions no el coneixen.

Ens asseiem en rotllana en un racó de la classe i la partida comença quan la Linah diu a cau d’orella una paraula que caldrà transmetre al company del costat fins que doni tota la volta a la rotllana. Però sabeu què? Alguns trapelles canvien les paraules i tots es fan un tip de riure amb els disbarats que arriben a sortir.