Records dels últims dies del trimestre

Els últims dies de trimestre van ser molt especials. Un cop la classe decorada i les figures del pessebre ja envernissades fèiem les últimes repassades a les nadales que us cantaríem el diumenge. Com que tots no hi vam poder ser i els altres no ens vam poder veure perquè estàvem actuant, el Pere, l’avi del David, ens gravava embadalit.

Blanc dia de Nadal

Oh, tió!

El 25 de desembre

Però no tot estava preparat per marxar de vacances, ens faltava algú molt especial...faltava el tió! Com és que no havia arribat encara? Tindrien raó les mestres quan ens deien que estàvem massa esverats... Aviat ho vem descobrir,ja que un dia, acabant les darreres feines, la porta es va començar a obrir tota sola.

Primer no li varem donar molta importància però clar, després que la porta interrompés la classe varies vegades vem començar a sospitar que alguna cosa estranya estava passant. Ho vem entendre tot des seguida, aquest any ens visitava un tió molt tranquil i amb lo nerviosos que estàvem esperant les festes, el pobre no gosava ni entrar.

Que podíem fer? Teníem claríssim que volíem que aparegués d’una vegada i a més, sabent que en els més petits d’infantil ja els havia arribat... Ens preocupava tant que em vam haver de parlar per tal de trobar una solució.

Vem deixar de fer la feina i vem arribar a la conclusió que aquell tió tenia una mica de por d’entrar amb tot aquell enrenou que “a vegades” fem a la classe... Alguns vem proposar fer silenci, d’altres cantar fluixet una cançó i d’altres treballar tranquils perquè el nostre tió veiés que no passava res. El que és clar és que era un tió que no li agradava l’escàndol.

I tot el que vem proposar ho vem fer. I per fi, en un raconet del pati, just quan anàvem a jugar al joc de la Clàudia, va aparèixer tímidament...

Ara calia alimentar-lo depressa...

I després d'alimentar-lo i explicar-li molts secrets..

I aquesta setmana felicitem al Jordi C !!!

Marxem d'excursió

Venir a l’escola ens agrada perquè nosaltres ho passem molt bé junts a tot arreu però després de tantes feines, tantes lectures, tantes proves, tant esforç per aconseguir estar ben asseguts, tant control d’impulsos per no parlar en tot moment... Estem esgotats... I teníem moltes ganes de sortir.

Malgrat el temps ja ha refrescat a nosaltres no ens atura res. Ens posem bufanda, guants, gorros i un bon anorac i la Cèlia i l’Anna ens porten a fer una excursió pel bosc de Collserola.

El paisatge és preciós i tot i que és l’últim dia de tardor, el terra encara és una catifa de fulles seques per jugar.

Pel camí ens trobem una mina, un pantà ple d’ànecs que s’atabalen en veure’ns venir, un parell de ciclistes de muntanya, un gos que ens saluda a uns i ens espanta a d’altres i fins i tot... una colla de pastorets en mig del camí!

La caminada s’acaba quan ens comença a sonar la panxa. Tenim molta gana i es nota en el silenci que hi ha a taula a l’hora de dinar. Ningú no protesta, no hi ha veuetes dient “ això no m’agrada”... Res de res, només molta gana.

Després de dinar encara tenim forces per seguir jugant una estona i a més, el Jordi C ens reparteix globos del seu aniversari.

Ara sí, ja ens criden. Nosaltres seguiríem d’excursió, de fet, alguns preguntem si ens quedem a dormir a Collserola... però es veu que és l’hora de tornar.

Estem cansats però ha valgut molt la pena.

Ara sí que a l'escola és Nadal

No hi ha Nadal sense nens i no volem que hi hagi nens sense pessebre. Nosaltres n’hem fet un amb il·lusió, amb esforç, amb alegria, amb nadales de fons, amb records de pessebres fets de casa...

L’hem fet per tots vosaltres i és la nostra manera de desitjar-vos un bon Nadal.

Avui comença l’advent, és un dia fantàstic per ambientar-nos i visitar tots plegats la fira de Nadal de la Sagrada Família. Els nens i nenes de segon també ens acompanyen emocionats.

A l’escola ja es respira un aire nadalenc. Poc a poc les classes es decoren i pels passadissos se senten les primeres nadales. Ho estem preparant tot perquè aviat ens pugueu visitar.

A nosaltres, com que ja ens hem fet grans, ens ha arribat el moment de preparar el pessebre de l’escola. Aquesta visita ens ajudarà a agafar idees per fer-lo ben bonic.

Com que encara ens queda una mica de temps abans de marxar, què millor que compatir una estona de joc al parc del costat? Mireu que bé ens ho passem!

La tarda avui és de l'Àlex

I l’Àlex, ja amb un any més, ens ensenya a jugar al joc de “Peus Quiets”. És senzill i divertit. Tot joc amb pilota gairebé garanteix l’èxit de la jornada. El qui comença llença la pilota enlaire mentre diu un nom d’un nen en veu alta. Aquest córrer a buscar-la mentre els altres s’escampen pel pati. De cop el qui para diu: “peus quiets”. Tothom s’atura però ell fa tres passes a poc a poc...una ...dues...i tres! Llança amb força la pilota intentant tocar a qui tingui més a prop per eliminar-lo.

I ara...Felicitats Àlex !

Ja en tenim un més a la colla dels 6 anys