Marxem d'excursió

Venir a l’escola ens agrada perquè nosaltres ho passem molt bé junts a tot arreu però després de tantes feines, tantes lectures, tantes proves, tant esforç per aconseguir estar ben asseguts, tant control d’impulsos per no parlar en tot moment... Estem esgotats... I teníem moltes ganes de sortir.

Malgrat el temps ja ha refrescat a nosaltres no ens atura res. Ens posem bufanda, guants, gorros i un bon anorac i la Cèlia i l’Anna ens porten a fer una excursió pel bosc de Collserola.

El paisatge és preciós i tot i que és l’últim dia de tardor, el terra encara és una catifa de fulles seques per jugar.

Pel camí ens trobem una mina, un pantà ple d’ànecs que s’atabalen en veure’ns venir, un parell de ciclistes de muntanya, un gos que ens saluda a uns i ens espanta a d’altres i fins i tot... una colla de pastorets en mig del camí!

La caminada s’acaba quan ens comença a sonar la panxa. Tenim molta gana i es nota en el silenci que hi ha a taula a l’hora de dinar. Ningú no protesta, no hi ha veuetes dient “ això no m’agrada”... Res de res, només molta gana.

Després de dinar encara tenim forces per seguir jugant una estona i a més, el Jordi C ens reparteix globos del seu aniversari.

Ara sí, ja ens criden. Nosaltres seguiríem d’excursió, de fet, alguns preguntem si ens quedem a dormir a Collserola... però es veu que és l’hora de tornar.

Estem cansats però ha valgut molt la pena.