Dalt del cotxe hi ha una nina...
De sobte unes bombolles cauen per l’escenari al ritme de la pluja i de lluny, se sent el cant d’un tímid ocellet.
Bufa el vent i ens transporta a la jungla.
- Estem enmig de la selva! – diu el Jordi C amb la boca oberta.
El Pol segueix el ritme amb el cos i a la Clàudia li costa no posar-se a ballar amb un somriure d’orella a orella.
Sonen cargols de mar i banyes d’animals salvatges.
Ta Ta tatata! Tot l’auditori marca aquest ritme amb les mans.
Ara queda tot tranquil i l’ombra de la trompeta apareix en una pantalla entremig de llums de colors.
Instruments de vent metall s’uneixen dalt de l’escenari i malgrat el volum del so tothom es tranquil·litza.
En Joan petit com balla... sona des de dins d’una manguera... Això és màgia!
La cosa es posa seria quan comença a sonar una melodia de Bach.
La música de James Bond busca per l’auditori a una intrèpida trompeta que s’escapa entre el públic. Se senten de fons els somriures dels nens.
La masovera se’n va al mercat... Tothom es posa a cantar la coneguda cançó.
L’actuació arriba al seu final i ens acomiadem de la família de vent metall amb un fort aplaudiment:
El més agut... la trompeta!
El que més creix i dóna voltes com un cargol... la trompa!
El trombó!
I... el més gran i el que sonen més greu... la tuba!
