El Norton té els caps de setmana molt ocupats...

 

A qui dels dos agraden més els llocs plens de boles?

I el Norton, amb la mateixa curiositat que tenen els avions, segueix la seva ruta per les cases dels nens i nenes de primer. Aquest cop marxa a passar el cap de setmana amb el Gerard.

Mmm...aquestes cares em sonen...

Ara ja sabeu perquè els dilluns el Norton aprofita per adormir-se quan no el mira ningú.





Mireu amb qui s'ha trobat en Norton!

Els colors del metall sonen a l'Auditori

Dalt del cotxe hi ha una nina...

De sobte unes bombolles cauen per l’escenari al ritme de la pluja i de lluny, se sent el cant d’un tímid ocellet.

Bufa el vent i ens transporta a la jungla.

-          Estem enmig de la selva! – diu el Jordi C amb la boca oberta.

El Pol segueix el ritme amb el cos i a la Clàudia li costa no posar-se a ballar amb un somriure d’orella a orella.

 Sonen cargols de mar i banyes d’animals salvatges.

Ta Ta tatata! Tot l’auditori marca aquest ritme amb les mans.

Ara queda tot tranquil i l’ombra de la trompeta apareix en una pantalla entremig de llums de colors.

Instruments de vent metall s’uneixen  dalt de l’escenari i malgrat el volum del so tothom es tranquil·litza.

En Joan petit com balla... sona des de dins d’una manguera... Això és màgia!

La cosa es posa seria quan comença a sonar una melodia de Bach.

La música de James Bond busca per l’auditori a una intrèpida trompeta que s’escapa entre el públic. Se senten de fons els somriures dels nens.

La masovera se’n va al mercat... Tothom es posa a cantar la coneguda cançó.

L’actuació arriba al seu final i ens acomiadem de la família de vent metall amb un fort aplaudiment:

El més agut... la trompeta!

El que més creix i dóna voltes com un cargol... la trompa!

El trombó!

I... el més gran i el que sonen més greu... la tuba!

I abans de Pasqua, un aniversari més...

MOLTES FELICITATS ANIOL!!!

Que segueixi el joc!

Per tots és sabut que gats i ratolins s’empaiten. Els avions, convertits en aquests animalons s’intenten atrapar els uns els altres.

Fugiu ratolins que quan el gat us toqui la mà segur que us voldrà menjar!

Després de córrer amb el David, el Jordi C ens proposa un joc de coordinació.

Ara la pilota passa per sobre, ara per sota... Jugant se’ns ajunten un munt d’emocions. Ens despistem, passem d’una discussió a un somriure amb rapidesa, perdem una mica la paciència...

Això sí, ens ho passem molt bé jugant tots junts.

Ens voleu veure en acció?

No hi ha manera més dolça d’acabar el trimestre

Una mona pas a pas...

Sabeu aquella cançó que diu...

Però les coses dolces no s’acaben amb la mona! El Miguel ens porta una safata plena de bunyols de Quaresma i aprofitem per treballar un cop més les tradicions.

Estan boníssims!

El Norton segueix visitant les cases dels avions



Uix, qui s’amaga sota la disfressa?

Aquesta cara em sona... És el Norton!!!

S’haurà convertit en un súper heroi?

Després de tanta aventura el Jordi i el Norton es relaxen fent un banyet.

Visitem el Parc Güell

Us en recordeu de l’activitat de les 3 erres? Doncs nosaltres no perdem cap oportunitat d’aprendre i aprofitem que ens trobem aquests contenidors per repassar i aclarir dubtes sobre el reciclatge de les deixalles.

Pocs de nosaltres coneixíem a Gaudí, a alguns ens sonava però no teníem gaire clar ni qui era ni a què es va dedicar. Ara sabem que va ser un dels arquitectes més famosos del món i que gent de tot arreu viatge a Barcelona per veure les seves obres. Pel camí ja ens creuem amb un munt de turistes.

De la vida d’Antoni Gaudí hem après un munt de coses. Ell va néixer a Reus fa una pila d’anys, al 1852 ( a nosaltres encara ens costa saber dir aquesta xifra tan gran!).

Era una home molt senzill. Portava barba, cabells blancs i tenia els ulls blaus. Va anar a una escola d’arquitectura però no era li agradava massa estudiar. Com que el seu pare era pobre, va haver de posar-se a treballar amb altres arquitectes per poder pagar l’escola i amb ells va aprendre moltes coses.

Gaudí era arquitecte però sabia fer d’escultor, de ferrer i de fuster. Conèixer aquests oficis l’ajudava a poder construir les coses que s’imaginava.

Un dia, Gaudí va conèixer als Güell. Eren una família molt rica que estaven molt interessats en les obres de Gaudí. El senyor Güell  li va dir a Gaudí que volia que construís una ciutat que fos un jardí, on les cases es barregessin amb els arbres i on els nens poguessin jugar i els grans passejar.

La ciutat havia de tenir moltes cases però només en va poder construir tres: una per la família Güell, que avui és una escola. Un altre per un metge i una per Gaudí, que ara s’ha convertit en un museu.

També hi trobem una plaça amb 86 columnes perquè s’hi pogués fer el mercat.

Hi ha una plaça que sembla el balcó de la ciutat. Allà hi veiem un banc ondulat fet amb collage de petites peces de vidre i rajoles..

Us heu fixat mai com Gaudí s’inspirava en la natura? Hem vist columnes que semblaven onades, reixes que tenien forma de palmeres, escultures d’animals i fins i tot un banc que sembla una serp!

Un dia, quan Gaudí sortia a peu de la Sagrada família, va ser atropellat per un tramvia. En aquell moment, Gaudí tenia un aspecte tan descuidat que semblava un vagabund i ningú el va reconèixer.

Segur que voleu veure com ho vam passar de bé oi?? Mireu,mireu...