Cada ovella al seu corral

Fa uns dies, l’Anna va començar a empaquetar les nostres coses. Sabíem que la tornada a Encarnació era aviat, però no ha estat fins avui, uns minuts abans de les nou del matí, que hem notat unes pessigolles a la panxa.

Teníem una mica la sensació de tornar a començar tot i que el curs ja estava molt encaminat. Era un nou començament.

Les nostres cares han reflectit molt bé la sorpresa que hem sentit en veure la nova entrada de l’escola. Tot era nou. Ens retrobàvem amb antics companys de joc i estàvem a punt de coneixen a d’altres. També ens retrobàvem amb la Sandra i la Lucy que s’afanyaven a donar-nos la benvinguda.  

Molts estàvem contentíssims de tornar, a més, ara tenim una funció molt important i és que som els grans de l’edifici! A altres però, el canvi ens ha costat una mica, fins i tot s’ha vist alguna cara llarga d’enyorança per tot el que hem viscut a Bruniquer.

I és que sabeu què? Estem molt agraïts de lo bé que ens ha fet sentir tothom. Ens retrobarem aviat perquè el temps passa volant però deixeu-nos enyorar-vos una mica que també és bonic.

I ara sí, us fem un tastet de la nostra classe! Aviat us en descobrirem tots els racons.

En un principi les taules estaven situades diferent però entre tots
 hem decidit que d'aquesta manera ens agradava molt més.

Aquí ens teniu, ben concentrats treballant.