Felicitats Jordi!!!

Ens ha visitat la guàrdia urbana

Avui ens visiten la Rosa i la Pietat, elles treballen a la guàrdia urbana del barri de Gràcia i ens expliquen en què consisteix la seva feina.

Dirigeixen el trànsit quan s’espatllen els semàfors, truquen a l’ambulància quan hi ha un accident, ajuden als nens si s’han perdut pel carrer...

Com que perdre’ns és un tema que ens preocupa, la Pietat ens diu que si algun cop ens passa a nosaltres el que hem de fer és quedar-nos quiets i no moure’ns del lloc perquè ens vingueu a buscar. També hem de demanar ajuda a algú que porti uniforme o sinó, a algun botiguer. Però mai a desconeguts que passegin pel carrer.

És important que ens aprenguem la nostra adreça de memòria perquè ens puguin ajudar.

Com que som molt curiosos ens plantegem moltes preguntes:

A l’Àlex li preocupa què fer si hi ha foc i no tenim telèfon.

El Pol es pregunta si tots els policies es coneixen entre ells. El Miquel ens explica que a la seva mare li van robar el moneder, al igual que a la mare de la Sara! I s’interessa per saber on és l’oficina de la guàrdia urbana.

Després de resoldre’ns tots els dubtes, ens posen un vídeo de les tres bessones parlant del trànsit. Amb elles aprenem la importància de lligar-nos el cinturó i d’anar amb cadireta o alçador, a creuar el semàfor però mirant bé a cada costat del carrer que no vingui cap cotxe. També ens parlen de la importància d’anar ben equipats quan anem en bicicleta, o en patins...

                   

                     Gràcies bessones, ara serem encara millors vianants!

Què és això de la resta?

Els avions sabem molt bé per què serveix i què significa sumar, però ara toca que la cosa es compliqui una mica i per això ens iniciem en el coneixement de la resta.

Entre tots deduïm que restar pot significar perdre, deixar de tenir una cosa, tenir-ne menys que en un principi...

L'Anna ens planteja i ens representa algun problema matemàtic i nosaltres comencem a veure què vol dir això de restar.

A la pissarra i tots junts aprenem com fer l'operació de la resta d'una manera molt divertida. Posem en marxa la nostra imaginació i els números se'ns transformen en reis i prínceps que volen créixer per regnar algun dia.

Jijijiji!!!! com que no heu estat a classe sabem que no enteneu què volem dir però no us preocupeu que ho tenim tan clar que ara us ho expliquem.

La Paula, el Pol i el Miguel s'ofereixen voluntaris per explicar-vos com restem.

Amb la Fontcalda hem après que el piano és un instrument de corda percudida i per a que soni els martells han de picar a les cordes. Ens ho passem molt bé interpretant la cançó popular de la lluna la pruna.

Mireu que concentrats que estem...

La Sara, el Miquel i la Camila en acció!

Això sí, no som els únics que ens concentrem tocant el piano... cliqueu al vídeo i mireu com el Tom i Jerry  també s'ho passen d'allò més bé!

http://www.youtube.com/watch?v=stcLD6SWe4w&feature=fvst



Moltíssimes felicitats Mariona!!!

Tot torna a començar

Quina sort poder-se remullar amb aquesta calor que fa! Ve de gust pensar que després de fer anglès tocarà anar a la piscina.

Avui ja portem tots el banyador posat. L’Anna ens explica com anirà tot i encara a la classe marquem amb retolador totes les xancletes i els gorros que amb l’emoció no havíem recordat posar el nom.

El moment ja s’acosta quan sentim: “ Ara ja ens podem deslligar els cinturons,que baixem!” i amb aquesta frase que es repeteix cada cop que anem amb l’autocar arriben els nervis. Altre cop veuetes que criden “ Jo no puuucccc! Patrícia, Anna ajudeeeeu-me!”

 

         

 En fila anem a descobrir quin serà el nostre vestuari. Aquest any, els nens i les nenes ens canviem per separat com els grans.

Gorros posats, xancletes en els peus que toquen, i ... això sí, molts somriures en creuar per la porta i veure la piscina.

Els monitors ja ens recullen ,ara sí! A la una...a les dues i...a l’aigua!!!

Un dilluns molt especial

Quin dilluns més emocionant. Sabíem que després de fer uns exercicis de català aniríem per primer cop a l’Európolis a fer gimnàs.

Abans de marxar hem estat parlant de com calia portar-se pel carrer i a l’autocar. Tots ho teníem molt clar. Aniríem per parelles, parlaríem sense cridar, caminaríem sense despistar-nos i sense córrer massa, un cop a l’autocar ens posaríem el cinturó...

En arribar a la pista del gimnàs hem conegut a la nostra monitora. Es diu René i amb ella hem jugat a matar conills, a fer paquets, a les estàtues...

Ens encanta no parar quiets. Però tenim corda per estona nosaltres!

Quan hem tornat a l’escola només quedava una estoneta de lectura i...a dinar! Quina gana després d’un matí fent esport!

Per molts anys Anna!

Ja té 6 anys!!!